En aquest cas ha estat un alumne de 3r qui ha estat guardonat amb un premi del Certament promogut per Omnium. El treball presentat duia per títol
Moltes felicitats, Isaac!
PREMI
MARIA VERDAGUER DE CREACIÓ LITERÀRIA.
Pseudònim:
CAASI
Un bon dia, en un petit poblet de França, en una casa d’un
senyor molt i molt ric... Volia l’invent
més esbojarrat i estrafolari del món!
- Per trobar aquest invent he de fer el concurs que atregui
més inventors del mon- pensava cada dia.
Un any després, fins i tot a Barcelona, hi havia cartells
d’aquest concurs.
Va atreure a un inventor català, es deia Marc Vilà.
No tenia gaires coneixements d’invents, que en aquest cas, era
millor perquè seria més esbojarrat.
Va fer la maleta i va pujar a un tren fins a Paris on va
llogar un cotxe i va fer 25 km
més fins al poblet.
Quan va entrar a la casa, ja va veure almenys 50 inventors.
Després va veure un senyor que li va dir:
- Bon jour. Passi jove que s’ha d’inscriure. Soc l’amo i jurat
d’aquest concurs i pagaré 10 milions d’euros per el millor invent. Ara
l’acompanyaran a la sala de treball.
- Gil, si us plau, acompanyi l’inventor.
En Marc, quan va arribar es va posar a dissenyar el seu
invent. Era una màquina del temps que fins i tot podia anar a l’època del Big
Bang.
Al cap de tres dies, ja
començava a construir la màquina del temps. Tenia forma de coet i per dintre
tenia un tub que disparava un raig i et teletransportava. Va acabar la màquina
un dia abans del concurs.
Just abans de presentar-la, en Marc estava a l’escenari davant
del teló i la màquina al darrera i ... la van robar!
Un altre inventor va veure que s’escapava el lladre i va
cridar:
-Ei! Que no s’escapi! Perseguim-lo amb la meva “brunzimoto”.
En Gil va veure tot això des de la finestra i de seguida va
trucar a la policia. Mentre en Marc, l’amo i l’inventor desconegut perseguien
el lladre, la policia intervé per l’altre costat de la carretera, cosa que
talla la retirada del lladre.
Poc després detenen al lladre i tornen l’invent a casa.
Va arribar el moment de fer el concurs i el jurat havia de
decidir quin era l’invent guanyador. 10 minuts després, el jurat ja havia
decidit i l’amo va anunciar:
-El nom del creador de l’invent guanyador és: MARC VILÀ!
En Marc es va dirigir a l’escenari i va dir:
-Gràcies! Ara convidaré a l’amo a estrenar la màquina.- i li
va xiuxiuejar – Com es diu vostè?
Ell li va contestar
– Em dic
Joan – i en Marc va reprendre la frase.
– Convido a en Joan, amo i jurat del concurs i també a aquest
inventor d’aquí.
Era l’inventor que els havia ajudat amb la seva “brunzimoto”.
-A quina època voleu anar?
-Al 1890!
En Marc va clicar uns botons i... PAM!! Se’n van anar.
Quan van tornar, en Joan li va pagar els 10 milions d’euros.
Després, en Marc es va comprar una casa per fer més invents.
En aquest concurs també estaven seleccionats:
PREMI
MARIA VERDAGUER DE CREACIÓ LITERÀRIA.
Relació
de treballs presentats per l'escola Joaquim Vallmajó de Navata:
Pseudònim:
ABRET. Nom: Berta Adrián Llavero
En Jep i l’arbre
Pseudònim: AIAL. Nom: Laia Pons Garcia
La nena del circ
Pseudònim: AILÈ. Nom: Èlia Triola Santaló
A la Índia
Pseudònim: AIXÈLA. Nom: Alèxia Reixach
Davalillo
La casa dels invents sonats
Pseudònim: CAASI. Nom: Isaac Vilà Saiz
El viatge del petit gatet
Pseudònim:
NANA. Nom: Anna Ronald Montblanc
A continuació podeu llegir els redactat que vam enviar al Certamen:
Pseudònim:
ABRET
Es va fer de nit i se’n va
anar a dormir. Va somiar que seria pallassa.
I un bon dia l’Arlet la va
trobar plorant. La nena es va asseure al seu costat.
I després li va preguntar:
- Què et passa?
- Que no ser fer coses de
pallassa.
- No et preocupis. La meva
mare de jove era una pallassa del circ. Hi havia de fer riure a la gent. Ella
et pot ajudar.
- Gràcies. M’has fet un
gran favor!
- Doncs anem a veure la
meva mare i t’ajudarà.
Sí, sí, van anar a veure
la mare. La mare els va dir:
- Veniu totes dues.
La mare els va ensenyar a
fer riure a la gent i la pallassa i l’Arlet van aprendre tot el que una
pallassa havia d’aprendre.
I així la jove al final va
aconseguir ser pallassa.
Al cap d’uns anys va
resultar que el somni es va complir i la Lola i l’Arlet van ser les millors pallasses del
circ.
Pseudònim:
AIAL
EN JEP I L’ARBRE
En Jep era un nen dolent
amb totes les assignatures, dolent en
mates, dolent en castellà ...
Però el que tenia era imaginació
i per això es va inventar un Arbre, que es deia Tronc Vell, perquè era un arbre
molt vell. De fet no se’l va inventar, però li parlava i li deia:
-Per què sóc dolent en tot?
Per què?
I mai li responia. Però un
dia, després d’anar al col·legi, va anar a veure’l i per primera vegada li va
respondre!
Li va dir:
-Perquè no t’esforces en
fer res. Només penses en estar guapo i ser xulo.
El nen li va respondre:
-Però, però
I l’arbre li va dir:
-No diguis res, fes-ho.
I ho va fer.
Des d’aquell dia va treure
bones notes en tot i va ser genial.
Gràcies a un arbre que li
havia dit que s’esforcés.
I qui sap. Potser aquest
arbre està vivint a casa teva?
Pseudònim:
AILÈ
Hi havia una vegada una
nena que de gran volia ser una pallassa del circ, però no estava ben segura i
va dir:
- No sé que seré de gran!
Estava molt nerviosa. El
dia següent...
- No sé que ser de gran!
Un altre cop.
Però va dir:
- Ja ho tinc! De gran vull
ser pallassa. Però, què fa una pallassa? Fa riure, ha de ser seria, avorrida,
mmmmmm, no ho sé. Jo diria que ha de ser graciosa. Jo ho sé. Li diré a la meva
mare que demà em porti al circ.
- Mama, demà porta’m al
circ
- Demà?, va dir la mare.
- Si us plau, si us plau,
mare.
- Bé, demà anirem al circ,
va dir la mare.
Va ser l’endemà i la nena
va dir:
-Quan començarà, quan
començarà?
I ja va començar.
Tenia raó. Son graciosos
els pallassos.
- Ha, ha, ha!
S’ho passava molt bé.
Van tornar a casa i se’n
van anar a dormir.
Pseudònim:
AIXÈLA
A LA ÍNDIA
Hi havia una vegada una nena petita que es deia Laura que
vivia a la Índia. La seva família era molt pobre. I tots els seus amics es
reien de la roba que portava com les sabates, la samarreta que portava tota
esparracada, ... Un dia va decidir que no sortiria de casa mai més. Al cap d’un
dies va reconèixer que va ser molt mala idea perquè ja només li quedava una
amiga que era la Clara. I
quan els seus amics se’n reien d’ella la Clara la protegia. I així és com la Laura i la Clara es van fer tant
amigues. I de tant amigues que eren van decidir que farien una aventura a la
selva. I així és com va ser, van anar a la selva.
I es van trobar amb un mico però es van donar un espant perquè
aquell mico parlava! I li van preguntar
- Com et dius, tu?
–Em dic
Minomino , va respondre el mico.
- Quin nom més estrany
- Ja ho sé però ja hi estic acostumat. I a més a més tots els
meus amics se’n riuen.
Igual que em passa a mi, va respondre la Laura. Peròla Clara em protegeix . Tu no
tens qui et protegeixi?
- No
- Vols que nosaltres et protegim?
- Sí, gràcies!
I se’n van anar tots plegats a casa la Laura.
Pseudònim:
NANA
EL VIATGE DEL PETIT GATET
Vet aquí que una vegada hi havia un petit gatet. Era de color
blanc i els seus ulls eren ben negres. Tenia un pel molt i molt suau.
El petit gatet estava molt sol. L’endemà era el seu
aniversari, però no tenia cap amic.
Va anar a viatjar a la selva i va trobar un osset i li va
preguntar.
- Hola, que vols ser el meu amic?
L’osset va contestar:
- Sí. Et puc ajudar?
El gatet li va dir que sí.
Tots dos van anar a la ciutat i van trobar un gosset i li van
demanar:
- Hola gosset, que voldries ser el nostre amic?
I va dir:
-Sí. Que us puc ajudar?
Van dir que sí.
Després van anar a Barcelona i van trobar una nena, que es
deia Alèxia, i que la seva mare cuidava animals i els va cuidar molt bé.
Van fer la festa d’aniversari del petit gatet. I la van fer
amb els amics del cole i els seus animals.
El petit osset li va demanar a l’Alèxia si podria comprar mel
per la festa.
Més tard la mare de l’Alèxia va anar a passeig i va trobar un
conillet i quan el va portar a casa i el gatet el va veure van ser els millors
amics per sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada